Em pensava que em moria

Aquestes són unes paraules que hem sentit moltes vegades dels llavis de les persones que han patit algun atac d’ansietat.
Menys freqüents, però també ben reals, en sentim unes altres: Em sembla que m’estic tornant boig.
L’ansietat , que en principi ens hauria de ser una cosa útil - ja que si tenim una mica de neguit o de nervis davant d...’algun fet, possiblement ens assegurarem més de fer les coses per tal que surtin bé i mobilitzarem millor els nostres recursos - si se’ns escapa de mesura i de control pot resultar molt invalidant.  

 Hi ha dos tipus d ‘ansietat, una ansietat de fons, gairebé constant, que ens fa patir per tot i fa que ens sentim neguitosos fins i tot sense cap raó. I l’altra, la que fa unes puntes d’alt nivell, que ens trasbalsa fins i tot els paràmetres físics dels nostre cos: pulsacions accelerades, suors, sensació d’ofec, dolor, tremolors, etc... En molts casos coexisteixen les dues en una mateixa persona, però no sempre.
Habitualment, la causa dels atacs d’ansietat és l’acumulació d’estrès o de preocupacions o d’emocions que sobrepassen la capacitat de gestió de qui les pateix, sobretot quan no trobem una manera raonable de canalitzar i elaborar bé tot això que s’està vivint.

 A vegades els atacs d’ansietat ens agafen per sorpresa i inesperadament en una situació qualsevol, fins i tot dormint. Altres vegades responen a una situació concreta que és la que genera ansietat i ja podem preveure quan ens passarà, o al menys quan és més possible que ens passi.
Els símptomes poden ser molt espectaculars i molt diferenciats entre una persona i una altra. Com que la persona es troba molt malament, habitualment va a urgències i allà troba un remei en forma de medicament que l’ajuda.

 Però els atacs de pànic tenen un tractament psicològic, que serveix no només per alleugerir i resoldre la situació en el moment, sinó que serveix per a superar-los i que vagin deixant d’aparèixer. El tractament es basa en dues línies diferents. En primer lloc fer que la persona trobi una manera adequada de canalitzar el seu estrès. I en segon lloc en uns exercicis molt concrets a desenvolupar en les situacions critiques, que s’han d’adaptar segons els atacs siguin en qualsevol moment quan menys els esperem, o si responen a una por concreta a alguna situació de la vida: estrès de feina, por als ascensors o altres menes de claustrofòbia, o qualsevol altre tipus de por.

Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona