L’eina escolar per excel·lència és el llenguatge. Un infant a partir dels
tres anys d’edat hauria de tenir ja més del 80% de la base de l’estructura
lingüística. Això no significa que domini aquest llenguatge a la perfecció, ni
que no cometi errors quan pronuncia les paraules. Aquests aspectes els anirà
adquirint fins aproximadament els 6-7 anys d’edat (com a punt de referència).
Aquesta base lingüística, són els fonaments de la seva “casa dels
aprenentatges”. Si aquests fonaments no estan ben col·locats o trontollen,
qualsevol aprenentatge posterior, basat en el llenguatge, trontollarà.
Ara bé, tothom té la mateixa habilitat lingüística? Certament no tothom té
facilitat per les llengües. Qualsevol llengua està formada per un codi més o
menys complex on intervenen moltes funcions cognitives. Nosaltres en veiem el
resultat amb les paraules i frases que surten de la boca dels infants, però
perquè això s’hagi produït hi ha hagut d’haver tot un sistema molt complex en
funcionament. Així doncs, quan un infant no domina la llengua, no és perquè no
vulgui. Els nens/-es volen ser competents a l’escola. No hi ha cap menut que no
vulgui agradar a pares i mestres. Tots tenen ganes de ser “bons estudiants”.
Les matemàtiques, és un altre tipus de codi, no lingüístic, però codi. Així
doncs, pensant en l’escola i en el sistema escolar, sovint les assignatures que
més pesen són les matemàtiques i les llengües. És com si l’èxit dels nostres
fills hagués de passar per força per aquest sedàs. L’èxit acadèmic, malauradament,
està encara massa tenyit d’aquestes habilitats, però la intel·ligència és molt
més que llenguatge i matemàtiques!
Nombrosos estudis ens parlen de les anomenades Intel·ligències Múltiples.
Capacitats i habilitats que sobrepassen els límits pròpiament escolars.
Identificant-les i recolzant-les ens poden ser de suport als fonaments de la
“casa dels aprenentatges”.
Com a terapeuta de llenguatge, un diagnòstic precoç i un bon estudi dels
vostres fills, pot posar damunt la taula una realitat lingüística i pedagògica
que li pot permetre assolir els objectius que se li vagin presentant al llarg
dels seus aprenentatges, amb més recursos. Saber per quin motiu no aprova
determinades assignatures, és tenir la clau que obre la porta a la millora, i
de la millora a l’èxit, el pas és sempre més curt.
No podem oblidar que la realitat actual de la nostra societat exigirà dels
nostres successors, molta capacitat de resolució i habilitat d’adaptació, a
part de bons resultats considerats acadèmics.
Saber més sobre la forma d’aprendre dels nostres fills és saber més sobre
ells. És obrir portes a noves opcions. És ampliar la perspectiva d’aprenentatge
i és ajudar-los a créixer únics, independents, creatius i més competents, en
una societat vertiginosament canviant que ens demana a tots grans dosis de
comprensió i adaptació constant.
Iolanda Claveras
i Espinach
Terapeuta de
llenguatge al
Centre Nona i al
centre L’Arbre de Sils
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada