pinzellada de tractaments terapeutics a infants i adolescents



En aquest vídeo podreu veure un tràiler de les diferents teràpies que fem a Nona per a infants i adolescents. Primer podreu observar l'ambient d'un grup de joves que treballen les habilitats socials, tot seguit veureu un fragment d'una sessió on la psicòloga comenta situacions de la vida de dues noies a través d'una pel·lícula on els personatges pateixen situacions que ajuden a la reflexió. Més tard podeu veure com la terapeuta i el nen fa jocs i activitats per fomentar la concentració. Finalment podeu comprovar com es realitza un estudi de les característiques d'una persona que cerca els estudis o professió més apropiats per desenvolupar-se en un futur.

El meu fill no aprova les mates ni la llengua. És intel·ligent?

 

L’eina escolar per excel·lència és el llenguatge. Un infant a partir dels tres anys d’edat hauria de tenir ja més del 80% de la base de l’estructura lingüística. Això no significa que domini aquest llenguatge a la perfecció, ni que no cometi errors quan pronuncia les paraules. Aquests aspectes els anirà adquirint fins aproximadament els 6-7 anys d’edat (com a punt de referència).

Aquesta base lingüística, són els fonaments de la seva “casa dels aprenentatges”. Si aquests fonaments no estan ben col·locats o trontollen, qualsevol aprenentatge posterior, basat en el llenguatge, trontollarà.

Ara bé, tothom té la mateixa habilitat lingüística? Certament no tothom té facilitat per les llengües. Qualsevol llengua està formada per un codi més o menys complex on intervenen moltes funcions cognitives. Nosaltres en veiem el resultat amb les paraules i frases que surten de la boca dels infants, però perquè això s’hagi produït hi ha hagut d’haver tot un sistema molt complex en funcionament. Així doncs, quan un infant no domina la llengua, no és perquè no vulgui. Els nens/-es volen ser competents a l’escola. No hi ha cap menut que no vulgui agradar a pares i mestres. Tots tenen ganes de ser “bons estudiants”.

Les matemàtiques, és un altre tipus de codi, no lingüístic, però codi. Així doncs, pensant en l’escola i en el sistema escolar, sovint les assignatures que més pesen són les matemàtiques i les llengües. És com si l’èxit dels nostres fills hagués de passar per força per aquest sedàs. L’èxit acadèmic, malauradament, està encara massa tenyit d’aquestes habilitats, però la intel·ligència és molt més que llenguatge i matemàtiques!

Nombrosos estudis ens parlen de les anomenades Intel·ligències Múltiples. Capacitats i habilitats que sobrepassen els límits pròpiament escolars. Identificant-les i recolzant-les ens poden ser de suport als fonaments de la “casa dels aprenentatges”.

Com a terapeuta de llenguatge, un diagnòstic precoç i un bon estudi dels vostres fills, pot posar damunt la taula una realitat lingüística i pedagògica que li pot permetre assolir els objectius que se li vagin presentant al llarg dels seus aprenentatges, amb més recursos. Saber per quin motiu no aprova determinades assignatures, és tenir la clau que obre la porta a la millora, i de la millora a l’èxit, el pas és sempre més curt.

No podem oblidar que la realitat actual de la nostra societat exigirà dels nostres successors, molta capacitat de resolució i habilitat d’adaptació, a part de bons resultats considerats acadèmics.

Saber més sobre la forma d’aprendre dels nostres fills és saber més sobre ells. És obrir portes a noves opcions. És ampliar la perspectiva d’aprenentatge i és ajudar-los a créixer únics, independents, creatius i més competents, en una societat vertiginosament canviant que ens demana a tots grans dosis de comprensió i adaptació constant.

Iolanda Claveras i Espinach

Terapeuta de llenguatge al

Centre Nona i al centre L’Arbre de Sils

Em pensava que em moria

Aquestes són unes paraules que hem sentit moltes vegades dels llavis de les persones que han patit algun atac d’ansietat.
Menys freqüents, però també ben reals, en sentim unes altres: Em sembla que m’estic tornant boig.
L’ansietat , que en principi ens hauria de ser una cosa útil - ja que si tenim una mica de neguit o de nervis davant d...’algun fet, possiblement ens assegurarem més de fer les coses per tal que surtin bé i mobilitzarem millor els nostres recursos - si se’ns escapa de mesura i de control pot resultar molt invalidant.  

 Hi ha dos tipus d ‘ansietat, una ansietat de fons, gairebé constant, que ens fa patir per tot i fa que ens sentim neguitosos fins i tot sense cap raó. I l’altra, la que fa unes puntes d’alt nivell, que ens trasbalsa fins i tot els paràmetres físics dels nostre cos: pulsacions accelerades, suors, sensació d’ofec, dolor, tremolors, etc... En molts casos coexisteixen les dues en una mateixa persona, però no sempre.
Habitualment, la causa dels atacs d’ansietat és l’acumulació d’estrès o de preocupacions o d’emocions que sobrepassen la capacitat de gestió de qui les pateix, sobretot quan no trobem una manera raonable de canalitzar i elaborar bé tot això que s’està vivint.

 A vegades els atacs d’ansietat ens agafen per sorpresa i inesperadament en una situació qualsevol, fins i tot dormint. Altres vegades responen a una situació concreta que és la que genera ansietat i ja podem preveure quan ens passarà, o al menys quan és més possible que ens passi.
Els símptomes poden ser molt espectaculars i molt diferenciats entre una persona i una altra. Com que la persona es troba molt malament, habitualment va a urgències i allà troba un remei en forma de medicament que l’ajuda.

 Però els atacs de pànic tenen un tractament psicològic, que serveix no només per alleugerir i resoldre la situació en el moment, sinó que serveix per a superar-los i que vagin deixant d’aparèixer. El tractament es basa en dues línies diferents. En primer lloc fer que la persona trobi una manera adequada de canalitzar el seu estrès. I en segon lloc en uns exercicis molt concrets a desenvolupar en les situacions critiques, que s’han d’adaptar segons els atacs siguin en qualsevol moment quan menys els esperem, o si responen a una por concreta a alguna situació de la vida: estrès de feina, por als ascensors o altres menes de claustrofòbia, o qualsevol altre tipus de por.

Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona