divendres, 10 de maig del 2013

No m'importa res

NO M’IMPORTA RES

Aquesta seria la frase que millor definiria un estat depressiu. Una depressió pot tenir molts símptomes diversos: tristesa, ganes de plorar, insomni, falta de gana, poques ganes de treballar o de fer qualsevol altra activitat, ansietat... però cap d’aquests símptomes defineix tant bé l’estat depressiu com aquesta frase, que ens diuen les persones que pateixen aquesta malaltia. “No m’importa res” i a vegades afegeixen, per assenyalar bé l’abast d’aquest sentiment “Ni els meus fills”, “Ni la meva família”.

La depressió pot tenir una causa exterior, com ara una pèrdua, un disgust molt gros, una acumulació de frustracions d’ordres diversos . En aquest cas, les persones entenen bé el que els passa i malgrat la seva dificultat en remuntar la situació, en general, s’adonen prou ràpid del que han de fer: d’allò que les ajuda i d’allò que millor que no ho facin més perquè les ensorra en comptes de millorar-les. 


La depressió pot tenir també causes interiors, més o menys fisiològiques, més o menys psicològiques conscients o inconscients. En aquests casos les persones senten una gran culpabilitat i a totes les seves explicacions, hi afegeixen: “i no tinc motius per estar així, tothom m’ho diu” “em sento molt culpable de no saber estar bé” “la meva família no s’ho mereixen” “però és que tampoc no m’ajuden gaire”. A vegades va bé de fer comparacions amb altres malalties, perquè la persona pugui acceptar la seva situació i començar a treballar en ella, des del seu lloc. Si t’agafa una grip i et poses a 39 de febre i has d’estar al llit i reposar i no pots fer res, et sents culpable? O simplement et cuides per posar-te bé el més aviat possible?


Les persones de l’entorn, sovint, amb la millor de les intencions intenten animar a les persones deprimides. “Distreu-te” “Anima’t” “No t’ho prenguis així” “T’has d’esforçar en estar bé” I això, que respon a una lògica normal, a una lògica de salut, no ajuda gens als que estan malalts. Se senten sols i incompresos i inconscientment busquen de fer-se entendre i per això si cal exageren més la seva manera d’expressar el seu malestar i la seva tristesa.


Quan això ja s’allarga molt l’entorn pot acabar la paciència i mostrar-se directament distant o hostil: “No ho entenc” “No tens cap motiu” “Això ja està durant massa”.
Cal rebre aquestes persones amb acolliment, però al mateix temps oblidar-nos de les “bones paraules” i de les “bones intencions” i posar-los a treballar, donant-los-hi la confiança que tot el que necessiten per sortir-ne és allà amb ells, ho duen dins i que nosaltres els ajudarem a trobar-ho i estirarem el fil. Ajudant-los programant feines concretes, exercicis concrets que les ajuden mica en mica a sortir del pou.


La depressió i l’ansietat acostumen a anar de la mà i a vegades no se sap ben bé què ha estat primer, l’una o l’altra. Malgrat això, sovint tenen la mateixa causa i es van millorant conjuntament les dues a la vegada.
Si cal i és necessari es combina el tractament psicològic amb la medicació, però cal saber que no sempre és imprescindible.

Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona

Les intel.ligències múltiples i les dificultats escolars

                  LES INTEL•LIGÈNCIES MÚLTIPLES I LES DIFICULTATS ESCOLARS



Fa molts anys que se sap que la intel•ligència de les persones no és una aspecte únic i estable al llarg de la vida sinó que la intel•ligència és múltiple i que cada persona en pot tenir una o algunes més desenvolupades que les altres. I també sabem que es poden millorar les capacitats de cadascú amb entrenament i amb l’estimulació correcta. 
Les persones tenim tres canals diferents de recepció de la informació que ens ve de fora, del món i dels altres. Aquests tres canals són: el visual, l’auditiu, i el cinestèsic. Hi ha persones que tenen més facilitat per recordar imatges, que ho imaginen tot en imatges, que donen molta importància a l’estètica, aquests són els visuals. D’altres pensen més en paraules, són grans conversadors, són sensibles als sons i als sorolls i per això en diem auditius. I finalment hi ha les persones més sensibles, impulsius, emocionals i que s’expressen molt bé en moviments. Al mateix temps, Gardner va definir 8 intel•ligències: La verbal i lingüística, la visual i espacial, la lògico matemàtica, la cinestèsica-corporal, la musical, la naturalista, la interpersonal i la intrapersonal.
Una bona pedagogia hauria de basar-se en això, en saber utilitzar els recursos pedagògics de tal manera que cada concepte important que expliquem a classe, pogués presentar-se de tantes maneres com tipus d’intel•ligència hi ha. Per a poder arribar a tots els nens per igual. Procurar que els tres canals d’entrada de la informació estiguin prou repartits i plens a la manera específica de cadascun. Però és sobretot quan sorgeixen problemes escolars, de comprensió o de rendiment, en els nens i nenes que tenen alguna dificultat, és molt important que en l’ajuda que se’ls doni, en el suport escolar o en la reeducació, es tingui en compte quins són els canals perceptius més forts en aquest nen. I també quins són els seus tipus d’intel•ligència predominants.
Per adaptar les explicacions i la informació de la manera que faci el seu aprenentatge més eficaç, o al menys facilitar-lo en la mesura que sigui possible. Cada concepte que expliquem, es pot explicar de moltes maneres, es pot treballar de moltes maneres. Podem explicar-ho en paraules, escriure-ho, llegir-ho, podem donar-ho en imatges, en esquemes, en gràfics, podem experimentar-ho, viure-ho, podem compartir-ho, podem explicar-ho d’una manera més analítica i racional, podem explicar-ho de manera més metafòrica... es tracta de diversificar-ho al màxim a l’aula i d’apartar-ho al màxim a les capacitats de cada nen en el treball individual. Hi ha qüestionaris i maneres de saber quines són les nostres millors intel•ligències i quines les més fluixes. Pot ser molt útil saber-ho per millorar el nostre rendiment en molts aspectes de la vida.

A Nona, dins de les proves que passem als nens que hem de diagnosticar, utilitzem també aquests qüestionaris i proves per adequar de la millor manera possible la feina que fem amb els nens a les seves capacitats. 

Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona

Video adults